CLASICOS DE FLOR DE PASION

L'HOME ESTATIC PAU RIBA Sol de llauna, cel de glaç dins del calaix d'un armari draps de dona i un infant amb un regust enigmàtic Ve de néixer, està sorprès té uns grans ulls Modigliani absents, tristos, verds i oberts i una vida fins que els tanqui. és l'home estàtic la tristesa el té corprès les orenetes faran niu als seus cabells. Quan ja té tres anys, no surt a empaitar les papallones quan un gos lladra no fuig i els vestits paguen la broma Quan la neu remou el cel ell la mira en lloc de córrer i li'n queda el rostre ple com les estàtues de Roma. és l'home estàtic la tristesa el té corprès les orenetes faran niu als seus cabells. Més grandet, troba un ocell sobre d'ell a dalt d'un arbre ell no es mou i un excrement li fa blanca mitja cara Troba la nina d'un ull la voldria per companya però no la crida ni acull i la nina se'n va a França. és l'home estàtic la tristesa el té corprès les orenetes faran niu als seus cabells. Una noia li ofereix un clavell per la solapa ell se'l mira però no el pren i el clavell se l'enduu un altre Un estiu quan ell ja és gran l'amor ve amb tres candidates ell les mira afalagat però l'amor té pressa i marxa és l'home estàtic la tristesa el té corprès les orenetes faran niu als seus cabells. Un bonic dia d'Abril tot són flors i ell les olora però surt l'amo d'un jardí i li fa una cara nova Descobreix que no està bé i vol dir-ho a una senyora la senyora no l'entén perquè és mestra d'una escola. és l'home estàtic la tristesa el té corprés les orenetes faran niu als seus cabells. Han passat anys, s'ha fet vell assegut davant la porta i esperant l'enterrament d'aquell de la cara nova Cel de vidre, lluna d'or dins d'un caixó sense potes jeu el cos d'un home mort ningú riu i ningú plora. és l'home estàtic la tristesa l'ha matat les orenetes d'ell mort, fred, han emigrat Pobre home, al cel sigui!